CFP Congrés Internacional AVAMUS “La Mediterrània: sons migrants”. València, 23-26 juliol 2019

El Congrés Internacional «La Mediterrània: sons migrants», és el segon d’aquest caire organitzat per AVAMUS, i es proposa com a continuació del Congrés Internacional «La Música a la Mediterrània Occidental: xarxa de comunicació intercultural», organitzat el juliol del 2014.

Aquest congrés pretén esdevenir interdisciplinari, on les diverses àrees que treballen amb les músiques i els sons, la seua història i el seu impacte, interactuen també amb altres propostes d’aproximació des de les humanitats, l’art, la literatura, l’antropologia o la sociologia. Així, les dimensions socials i ètiques s’aborden tant de forma històrica com sincrònica, cercant un relat transversal que ens permeta entendre una història compartida.

L’esdeveniment s’articula a partir de quatre conferències plenàries, taules rodones i sessions de comunicacions d’una durada de 15 minuts (més 5 minuts de debat)​.

Aquest c​all for papers ofereix la possibilitat a totes les persones investigadores a presentar les seues propostes de participació, tant de recerques finalitzades com de recerques en curs.

Eixos

El congrés gira al voltant de quatre eixos principals:

1. Paisatges sonors:​​Veus, músiques i sorolls es fonen en la quotidianitat i identifiquen, sovint de forma fugaç i passatgera, de vegades idiosincràticament, els espais que formen la Mediterrània. Les seues característiques i configuració són el pivot que guia aquesta línia temàtica.
2. Suports:​L’objectificació de la música com a ens autosuficient ens ha fet observar amb menys deteniment el paper protagonista de persones, objectes, tecnologies —velles i noves— que han permès que els sons acompanyaren els viatges entre les riberes de la Mediterrània, i que cal integrar al discurs.
3. Relats:​Explicar la vivència és reviure i imaginar l’experiència d’allò viscut, però també és (re)construir-se a u mateix i l’espai, per a nosaltres i els que vindran. Rellegir i incorporar les narracions sobre les músiques i les persones contribueix a la reconfiguració dels espais de convivència i, si de cas, a pensar de nou quines són les reflexions que la musicologia pot aportar als debats contemporanis.
4. Diàspora:​ La globalització dels mercats culturals dóna la idea d’una homogeneïtzació dels sons i de les formes tradicionals “del món”. Uns sons característics que podem escoltar, fluctuants, com uns elements quasi exòtics per damunt de patrons constructius difosos a nivell global. Però, si pensem la música com a procés comunicatiu, amb diferències socials, culturals i lingüístiques, i tenim en compte els diferents hàbits d'(auto)producció, d’escolta i intercanvi del fet musical, la perspectiva canvia radicalment. Prestar atenció a les pràctiques musicals de les comunitats migrants significa obrir-se al reconeixement d’allò “altre” que encara perviu.

Línies temàtiques

Les propostes de participació podran tocar qualsevol tema i metodologia que s’enquadre dins dels eixos temàtics; les línies següents es proposen només com a orientació general:

• Com s’han configurat els diferents paisatges sonors mediterranis? Podem parlar de característiques comunes o transhistòriques?
• Hi ha pràctiques repetitives o espontànies que configuren sonorament l’espai? Quins són els espais, i quines músiques, que han permès desenvolupar narratives sonores?
• Quins mitjans —físics, digitals, personals, agrupacions, etc.—, han facilitat la circulació musical pel Mediterrani?
• Com són els processos de transmissió que estan permetent les noves formes de producció i consum sonor?
• Com parlen de les músiques les persones habitants del Mediterrani, i amb quines finalitats? Com descriuen allò “altre”?
• De quines formes condicionen les experiències musicals aquests relats/discursos? I a l’inrevès, com ens interpel·len, interaccionen o ells mateixa creen narratives sonores i socials?
• Com, a través del temps, aquests relats han modulat les memòries col·lectives?
• Quines han estat les pràctiques associades al so en relació a les diàspores? Com ens reconeixem a travès del so i dels seus espais?
• Com són els diferents hàbits d'(auto)producció, d’escolta i intercanvi del fet musical a través de la migració?

Característiques de les propostes de participació

Les propostes en forma de comunicació han d’incloure:

• Títol de la proposta.
• Nom i cognoms del participant.
• Filiació institucional (si s’escau).
• Un correu electrònic de contacte.
• Un resum d’una extensió màxima de 300 paraules (bibliografia inclosa).

  El comitè científic valorarà:

• Adequació a les línies temàtiques del congrés.
• Claredat de la proposta pel que fa a la metodologia i objectius de la recerca.
• Qualitat de l’escriptura.
• Concreció en relació al temps del qual es disposarà.
• Integració de la proposta, si s’escau, amb treballs similars de l’àrea treballada.

Idiomes

El congrés parla valencià, castellà, francés, italià i anglés.

Enviaments i terminis

Les propostes hauran de ser enviades abans del ​15 d’abril de 2019 a la següent adreça de correu electrònic: ​musicologia.avamus@gmail.com

El Comitè Científic valorarà les propostes i comunicarà la decisió als seus autors abans del ​15 de maig de 2019.

Matrícula

• ●  Tarifa General: 50€
• ●  Socis AVAMUS: 30€
• ●  Desocupats, menors de 25 anys i estudiants: 20€

  Més informació

http://avamus.org/ca/congres-2019/

musicologia.avamus@gmail.com

https://www.facebook.com/Avamus2014/

https://twitter.com/avamus2

COMITÉ CIENTÍFIC