Final d’una etapa a La Rotovense
El proper dissabte 13 de juliol faré el meu últim concert a Ròtova. En gener de 2015 em van convidar a dirigir La Rotovense Musical. Jo portava un temps a la coral i la banda em va demanar consell per buscar director. Em vaig oferir a ajudar-los temporalment i m’he quedat fins aquesta setmana. Han sigut més de 4 anys i mig amb moltes coses positives i algunes negatives –és inevitable–. Em quede en l’estima dels músics, les amistats que he fet i el bon treball que hem pogut realitzar en alguns moments d’aquests anys. La decisió no ha estat fàcil però ja portava mesos parlant amb algunes persones de la conveniència d’acabar d’aquesta manera: decidint quan marxava, amb un concert i deixant sempre la porta oberta per ajudar-los en el què necessiten.
Durant aquests anys hem fet algunes coses molt interessants. Alguns d’aquests projectes estaran sempre en el record de tots. El “Programa Educatiu Interdisciplinar per a la Rotovense“, liderat per la meua amiga Mari Àngels Faus, vinculant la banda amb els xiquets d’infantil i primària de l’escola de Ròtova durant diversos cursos escolars. Aquest projecte va estar guardonat amb el Premi Hermes Extraordinari de la FSMCV (La Safor) 2017 i que vam presentar també a Congrés SIEM-CICREA celebrat a València el 2018. De segur que tindrà continuïtat ara que la Rotovense té la seua pròpia escola de música.
Hem fet concert singulars, amb repertori diferent, amb coreografies i balls, de música de moros i cristians i intercanvis singulars (com amb la banda canadenca). De sarsueles a obres d’estrena i algun que altre homenatge. Concerts amb solistes i amb directors convidats. Hem fet concerts en varietat de llocs: dins la Nau o a l’església, o al carrer d’ací i d’allà, segons com pegue el sol o córrega l’aire. Crec que ens hem divertit i hem demostrat que una banda menuda pot fer un repertori divers, atractiu per al públic i els músics i que també ajude a formar als seus músics. Vam ser la primera banda en eixir al fantàstic programa De Banda a Banda d’À Punt. Ací podeu trobar el programa sencer.
He vist entrar músics i músiques i això sempre és una de les coses que més content posen a un director i a la seua banda (i també als pares). Veure que hi ha un relleu generacional en el moment que estem, on les bandes no estan passant el seu millor moment, sempre és positiu. Per un altre costat, la Rotovense compta amb bastants músics veterans que fan que l’experiència bandística siga transmesa d’una manera especial. Els músics “vells” tenen aquells records del passat i són una part essencial de les societats musicals valencianes. En aquest sentit, part de l’essència de La Rotovense és la mescla de joventut i veterania que, per desgràcia, no passa en la majoria de les bandes.
Només tinc paraules d’agraïment per a Javi, el president de la banda els darrers anys. Un amic comprensiu, comboiaor i molt feiner que, com passa a moltes de les societats musicals, és el que va tirant del carro i va fent camí. Com sol passar, només es veuen –i poc– les coses bones bones, es critiquen les coses roïnes i poca gent és posa en la teua pell. De segur que seguiràs fent combois i pensant en nous projectes tot esperant que ara siga tot un poquet més fàcil que han sigut massa anys nadant contracorrent.
REFLEXIÓ: algun dia s’haurà d’estudiar com 547 Societats Musicals amb 40.000 músics, 60.000 alumnes de les escoles i més de 200.000 socis, són portades endavant amb poca gent al front de cada societat musical. Com a musicòleg és un tema que sempre m’ha encuriosit i que gràcies a aquestes persones i a uns pocs, relativament, professionals funciona tot aquesta xarxa.
Vull agrair a tots els músics (els que venen i els que no venen, també als qui han vingut i ara no poden i als que han vingut molt poc, als assaigs i concerts) la seua paciència, l’entusiasme i la dedicació. Sense músics no hi ha banda i per tant no tindria sentit un director. Són l’element central de les societats musicals i cal animar-los a continuar, a buscar noves formes de socialitzar i compaginar els “tinc assaig” amb altres lleures i festes. No sé la fórmula i sé que la nova persona que vindrà a dirigir la banda ho intentarà i ho farà amb molta empenta. Cuideu a qui vinga com ho heu fet amb mi. He rebut moltes mostres d’agraïment de forma personal. Moltes gràcies.
Per al darrer concert, que La Rotovense ha decidit “dedicar a la meua persona” (❤️), hem decidit fer algunes de les obres més significatives que hem tocat durant aquests anys: Hores d’estiu de Ximo Cano va ser la primera de les obres del Projecte Educatiu Interdisciplinar. I com no, diverses obres de Saül Gómez. Sens dubte, la seua presència a la meua banda d’Oliva, també ha influenciat el repertori de música de moros i cristians: El Bote, la marxa mora Fester i, sobretot, una peça que diria que és de les més emblemàtiques que hem tocat durant aquest temps, el pasdoble La Xica. Esteu tots i totes convidades al concert que farem el proper dissabte 13 de juliol a les 21h a la piscina de Ròtova. Ja sabeu que sempre estaré per si em necessiteu a la banda o a l’escola i que seguiré pujant a menjar coques! Una forta abraçada i que sone La Rotovense Musical.
OpenEdition le sugiere que cite este post de la siguiente manera:
Ferran Escrivà Llorca (11 de julio de 2019). Final d’una etapa a La Rotovense. FERRAN ESCRIVÀ-LLORCA. Recuperado 9 de septiembre de 2024 de https://fescriva.hypotheses.org/1363
Moltes Gràcies a Tu Ferran!!!
Paciència i treball sempre dónen fruït.
Que et vaja tot molt bé, amic!
Un plaer mestre haver pasast estos anys amb la teua paciencia.sempre tindràs casa oberta.