Breu crónica del Seminari “Dos segles de música i poesia a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Corpus documental i base de dades”. Barcelona, 21 de febrer de 2020

El passat divendres 21 de febrer de 2020 vaig assistir al Seminari “Dos segles de música i poesia a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Corpus documental i base de dades” invitat pel projecte ERC d’Anna Alberni a la Universitat de Barcelona. Aquest encontre servia de presentació de la base de dades del projecte Ioculator seu Mimus. Performing Music and Poetry in Medieval Iberia (ERC-CoG-2017-772762). L’encontre va reunir més de trenta especialistes en diversos camps com història, història de l’art, filologia, musicologia,… on vam poder conèixer de primera mà com s’està desenvolupant el projecte, els aspecte tècnics del treball amb la documentació i la base de dades. Vam poder donar feedback a aquest projecte pensat de manera qualitativa però que, també, té un potencial enorme a nivell quantitatiu.

Al final de l’edat mitjana, la Corona d’Aragó era una potència militar de primer ordre, una economia dinàmica oberta a la Mediterrània i un lloc de pas estratègic connectant la península Ibèrica a la resta d’Europa. Les corts dels reis del Casal d’Aragó eren una destinació habitual d’artistes de tota mena, que hi oferien els seus serveis. Els professionals de l’entreteniment cortesà, principalment músics, poetes i joglars, es comptaven entre els més buscats.

Partint de la interrogació dels fons de la cancelleria reial i mestre racional de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) i altres arxius municipals i notarials, aquest projecte vol establir les bases d’una anàlisi històrica, filològica i prosopogràfica de la poesia i la música catalanes medievals.

Objectius:

1. Crear una gran base de dades dels artistes que van participar en la vida musical de les corts dels reis del Casal de Barcelona des de mitjan segle XIII fins a mitjan segle XV (1235-1435). Aquesta base de dades partirà d’un corpus de més de 5.000 documents i oferirà informació inèdita sobre els llocs, les circumstàncies i el cost de l’entreteniment a la cort i a les ciutats, sobre l’estatus social i professional dels joglars, la seva especialització, els seus moviments, les seves relacions amb el poder i les xarxes de mecenatge i diplomàcia que sostenien la seva activitat.

2. Analitzar l’ús de la intertextualitat i dels diversos gèneres lírics per part dels autors i els intèrprets, i les implicacions del contacte entre artistes de diferents religions i ètnies.

3. Redactar un lèxic en format digital de terminologia musical i de la performance elaborat a partir d’informació procedent dels principals tractats de preceptiva poètica medievals, dels documents històrics i dels textos lírics (en col·laboració amb l’OVI – Opera del Vocabolario Italiano, Florència).

 

Membres de l’equip de recerca: