Publicació Quadrivium. Revista de Musicologia, 10 (2019)
S’ha publicat el darrer número de la revista QUADRÍVIUM. Revista de Musicologia de l’Associació Valenciana de Musicologia (AVAMUS). Aquest número recull aportacions realitzades a partir del II Congrés AVAMUS “La Mediterrània: sons migrants” (celebrat a València entre el 23-25 de juliol de 2019) i altres articles i assaigs.
Editorial
Isabel Ferrer Senabre i Ferran Escrivà-Llorca
Articles
- José Salvador Martí (Valencia *1874; Id., †1947) y la implantación de la asignatura de música de cámara en el Conservatorio de Música y Declamación de Valencia. Victoria Alemany i Javier Pallás
- Catálogo de los libros de facistol del monasterio de San Sebastián de los Reyes (OSH). María Isabel Arias Villanueva
- Sound narratives in and beyond the Greek art-folk song. Maria Athanasiou
- Regionalismo y blasquismo en la obra de Luis Sánchez Fernández y Ricardo Rodríguez: Una aproximación al esquet valenciano a partir de La purea del amor o Els resultats del carnestoltes. Noelia Bojó Molina
- Music, Noise and Singing in Silence: Industrial Soundscape and Working Experience in the Factory. The Case of Menorca. Amadeu Corbera Jaume i Eulàlia Febrer Coll
- Shaping sacred spaces: the feast of St Agatha and the development of its urban rituality. Maria Rosa De Luca i Giuseppe Sanfratello
- Crear para existir: otras historias de vida en los archivos de la cultura popular. Berta Del Río Alcalá
- Paisatges sonors de l’antiguitat mediterrània: tintinnabulum i basíliques paleocristianes a l’illa de Mallorca. Una aproximació interdisplinària (català). Bàrbara Duran Bordoy
- Paisaje sonoro de la antigüedad mediterránea: tintinnabulum y basílicas paleocristianas en la isla de Mallorca. Una aproximación interdisciplinaria (español). Bàrbara Duran Bordoy
- El cant gregorià en Il nome de la rosa d’Umberto Eco. Salvador Escrivà i Piera
- Música que viene y va. Influencia de la impresión musical litúrgica italiana en los incunables litúrgicos musicales españoles de la Corona de Aragón. Alicia López Carral
- The Role of the Migrants’ Music-Making in the Tunisian Diaspora in Italy: Conside-ring Continuity and Changes. Salvatore Morra
- El músico mayor Félix Soler Villalva (1862-1934) y su relación con las sociedades musicales valencianas. Frederic Oriola Velló
- Ecos de Italia. Repercusiones artísticas y sonoras de la entrada de Fernando II y Germana de Foix en Nápoles (1506) en Valencia (1507). Francesc Orts Ruiz
- Fingerstyle Rebetiko: the revival of a lost technique. Nassos Polyzoidis
- Les capellanies com a model de cofinançament de la capella musical de Sta. Maria la Major a Roma en el ’700. Abel Puig Gisbert
- El compositor levantino Carlos Palacio García (*1911 – †1997). Inventario documental. María Belén Sánchez García
- The Arabic Music migrated to the West. Youssef Tannous
- El Repertorio Coral en Valencia en la Segunda República (1931-1936). Amparo Tomàs Franco
Assaig
- En busca del cante jondo: aproximación al «canto primitivo andaluz» desde la perspectiva de Manuel de Falla. Diego Cerdá Vargas
- «Diletantismo rural». El pensamiento de Eduardo López-Chavarri en sus objeciones a la música de banda. Jorge García
- Orientalismo en la Fiesta de Moros y Cristianos de Alcoy: un estudio a partir de la marcha mora. Gracia Llorca Llinares
- Anàlisi de l’obra pianística Lo bo ve per baix de Carles Santos. Ignacio Pascual Moltó
- Juan Fenollosa Villanueva, El Chufa (padre): guitarrista flamenco en la Valencia republicana. Isabel Paulo Selvi
Aquest és el darrer número de la revista amb Isabel i jo al capdavant de la direcció. A partir d’ara el cap de l’equip editorial serà Juanma Ferrando. Ho faran molt bé.
EDITORIAL
En els temps que ens ha tocat viure, les humanitats i les arts creatives són més necessàries que mai. Sovint, l’avanç poc reflexiu de la tecnologia, la predominança d’unes corrents ideològiques i econòmiques, així com la velocitat a la que vivim, no ens deixen reposar i reflexionar sobre el coneixement que anem construint. En tot aquest món, la música és moltes vegades el lloc on gran part de la població busca refugi, pau, o un espai de sociabilitat. I és des de la musicologia, com a disciplina d’estudi, que pensem de quines maneres ens relacionem amb els fenòmens sonors. La revista que llegiu, QUADRIVIUM, ofereix un espai on difondre els estudis de música des del País Valencià. Des de fa més de deu anys, ha esdevingut un referent gràcies a la participació del teixit de l’Associació Valenciana de Musicologia i dels autors i autores que han confiat en la revista.
L’actual direcció vam agafar el relleu de Ramon Canut i Dani Vidal després del I Congrés AVAMUS “La Música a la Mediterrània Occidental” (2014) on, amb encerts i entrebancs, s’ha assolit la consolidació la revista dintre de les publicacions musicològiques, més enllà de l’àmbit d’estudi exclusivament valencià. QUADRIVIUM ha sigut l’altaveu per a articles generals, d’altres de temàtiques concretes i alguns que, per les seues característiques, difícilment tindrien cabuda en altres revistes. També s’han editat monogràfics com l’efemèride del compositor José Serrano o un volum dedicat a la musicologia urbana a l’Edat Moderna, a més de ser un espai de difusió de comunicacions i ponències presentades a les Jornades de Musicologia AVAMUS celebrades durant tots aquests anys. Creiem, per tant, que s’ha aconseguit mantindre la qualitat que s’heretava i complir els objectius que ens vam fixar.
Aquest número, on, tancant el cicle, trobareu els articles del II Congrés AVAMUS “La Mediterrània: sons migrants” (2019), tancat l’etapa amb Isabel Ferrer Senabre i Ferran Escrivà-Llorca al capdavant de la revista, però tot just comença una altra nova amb Juanma Ferrando al front d’un nou equip editorial que, sens dubte, aportarà noves visions i aire fresc. Desitgem que QUADRIVIUM continue sent un referent dintre de les publicacions musicològiques i un dels pilars centrals d’AVAMUS.
Isabel Ferrer Senabre i Ferran Escrivà-Llorca
OpenEdition le sugiere que cite este post de la siguiente manera:
Ferran Escrivà Llorca (20 de abril de 2020). Publicació Quadrivium. Revista de Musicologia, 10 (2019). FERRAN ESCRIVÀ-LLORCA. Recuperado 10 de octubre de 2024 de https://fescriva.hypotheses.org/1810