Breu crónica personal del I Congrés Internacional de la Societat Catalana de Musicologia. Barcelona, 26-29 d’abril de 2022

La setmana passada vaig assistir a dues de les jornades del I Congrés Internacional de la Societat Catalana de Musicologia intitulat “Canvis de paradigma en la recerca musicològica”. Junt amb la meua companya Maria Ordiñana Gil vam presentar “Felip Pedrell i la vida musical a València a través de la investigació històrica de xarxes“. Aquest és un un treball “work in progress” que estem desenvolupant dins el projecte VIU “Felipe Pedrell y la historia de la música en Valencia a través de sus redes sociales” (PII2021_08), i que és una continuació del projecte “Asenjo Barbieri (1823-1894) y la Valencia musical de la segunda mitad del siglo XIX” (PII2020_08). També la nostra becària, Laura Vizcaíno Palau, va presentar el seu pòster, a partir del seu TFM “La imprompta de Felipe Pedrell en la vida musical de Granada a través de la correspondencia”.

La comunicació va versar, principalment, sobre la metodologia que estem emprant per estudiar de forma intensa la correspondència de Felip Pedrell amb València. L’anàlisi de xarxes socials, i en concret el Historical Network Research esdevé un apropament novedós i potent per investigar des d’un altre punt de vista els contactes, xarxes poder i circulació d’informació i objectes. Aixó ens posa en el focus a personatges i fets menys coneguts, però que resulten interessants per a la Història de la Música.

Des del punt de vista, al congrés –més enllà del retrobaments postpandèmics i els nous contactes– es respirava moltes ganes de fer coses noves. Bastants estudiants (principalment de la UAB i l’ESMUC) i gent jove. Però al mateix temps certa ressignació amb el típic mantra de tot està per fer. Observe i reconec, des de València, certa enveja per l’ecosistema musicològic a Barcelona: departaments i titulacions acadèmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Escola Superior de Música de Catalunya i la Universitat de Barcelona. A més, l’àrea de musicologia de la Institució Milà i Fontanals (CSIC), la Biblioteca de Catalunya, entre altres arxius amb fonts musicals de primer nivell, el Museu de la Música, i un seguit d’institucions musicals amb una forta tradició. Una massa crítica important, projectes de tot tipus i possibilitats enormes. Cert és que, com arreu, amb les tensions i disputes pel poder habituals. Des del País Valencià, terra de músics, cap de les cinc universitats públiques tenen estudis de musicologia, per no parlar d’un ecosistema investigador que sobreviu a partir de l’empenta i bona voluntat d’unes poques persones.

Aquestes paraules són més una reflexió personal per a mi mateix, un recordatori de que ens queda molt per fer, però que a pesar de totes les no facilitats, anem fent i amb molta dignitat.