CFP: Musicologia des del marge. Joan Fuster revisitat

AVAMUS organitza el 18 de novembre de 2022 la segona part de la XVIII Jornada de Musicologia AVAMUS dedicada a Joan Fuster. Serà a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Per això hem llançat una convocatòria oberta per rebre propostes.

El programa de ràdio Territori Sonor d’À Punt se n’ha fet ressò i m’ha entrevistat parlant sobre l’activitat.

Enllaç a l’entrevista: https://bit.ly/FusterAVAMUS

Presentació

En els seus escrits crítics, Joan Fuster (1922-1992) va considerar una gran varietat de temes literaris i artístics, entre d’ells també la música. Tots els seus escrits musicals són ocasionals, principalment articles en periòdics i revistes. Això no li va impedir a Fuster cobrir una sèrie de qüestions fonamentals de l’experiència musical contemporània. Per això les seues idees sobre música conserven intacte llur interés, per damunt de les ocasions específiques de producció i del temps que ens separa de la seua difusió.

En el camp musical, és ben conegut el suport substancial que Fuster li va dedicar a la Nova Cançó –i sobretot al cantautor Raimon– que assenyalà com a un vector essencial per a la difusió d’un ideari humanista i democràtic, i especialment per a la recuperació de la llengua catalana. A més a més, Fuster va mantindre una relació i projectes artístics o editorials amb músics rellevants del panorama valencià del seu temps: Vicent Garcés, Manuel Palau, Eduardo Ranch o Josep Climent entre d’altres.

Però les seues intervencions cobreixen molts més temes, tots ben rellevants:

• La reflexió sobre música folklòrica i música popular urbana.
• La relació subjectiva amb la música, distingint entre el fet d’oir i l’acte d’escoltar.
• Els efectes de la massificació que resulta dels mitjans de reproducció del so.
• La protecció i valorització del patrimoni musical històric.

Certament Fuster no fou, ni ho va pretendre ser, un musicòleg, i es fa difícil reconéixer un impacte seu sobre la disciplina. Tanmateix, es pot dir que cap d’aquests temes ha perdut rellevància en els cinquanta anys que ens separen de l’aparició d’aquests escrits. Encara més, es pot dir que en molts aspectes Fuster es va avançar a la musicologia que –sobretot en la Espanya franquista i de la Transició– es movia en coordinades conceptuals ben diferents. Reflexionar sobre les idees musicals de Fuster implica, doncs, raonar críticament sobre la disciplina musicològica.

Comunicacions

A partir d’aquestes consideracions, AVAMUS convida a presentar propostes de comunicació amb reflexions sobre la vigència dels problemes plantejats per Fuster i sobre la seua recepció en la musicologia.

Entre d’altres possibles, proposem els temes de reflexió següents:

• Quina és la vigència, hui dia, de la Nova Cançó?
• Encara pot considerar-se que un producte cultural com la cançó contribueix a la transformació social?
• Es poden entendre els fenòmens de renovació i actualització de la música tradicional valenciana (folklore) sota els paràmetres fusterians?
• Encara és possible i desitjable l’escolta musical? En quins contextos i amb quins repertoris?
• La digitalització ha multiplicat exponencialment la disponibilitat de la música: amb quines implicacions per a l’experiència musical i fins i tot sonora?
• Quines relacions s’estableixen entre música en viu i música enregistrada?
• Poden pensar-se narracions alternatives de la història de la música al País Valencià?
• De quina manera es relacionen els repertoris històrics amb la experiència actual?

VAL.: https://avamus.org/ca/jornades-avamus-musicologia/
CAST.: https://avamus.org/es/jornadas-avamus-de-musicologia/