Congreso Internacional: “Listening to confraternities”. Barcelona, 27-29 septiembre 2022

Listening to confraternities international conference

Barcelona, 27-29 September 2022

Los próximos 27 a 29 de septiembre se celebrará en Barcelona el Congreso Internacional: “Listening to confraternities”. Se enmarca dentro del proyecto ‘The Contribution of Confraternities and Guilds to the urban soundscape in the Iberian Peninsula, 1400-1700‘ (MINECO, PID-2019-109422GB-100) que lidera Tess Knighton.

El congreso se realiza en formato híbrido siendo la sede la Casa dels Entremesos, (Plaça de les Beates, 2, Barcelona).

Copia el título resumen de mi contribución.

La contribució del Centenar de la Ploma y la Confraria de Sant Jordi al paisatge sonor de la València tardo-medieval y moderna (1487-1610)

La confraria de Sant Jordi de València estava indissociablement lligada al Centenar del Gloriós Sant Jordi, coneguda arreu com a Centenar de la Ploma. Aquesta milícia civil va ser creada pel rei Pere IV després de la victòria 1365, durant el setge de Morvedre en la guerra amb Castella, i tenia com a finalitat principal la guàrdia i defensa de la senyera reial de la ciutat de València, símbol del rei. La Confraria i Almoina de Sant Jordi va ser fundada només sis anys després (1371) i comptava al començament amb 100 homes i 150 dones. A finals del segle XV, el rei Joan I va ser nomenat confrare i va ampliar el nombre a 500 homes i 600 dones. Per tant, figurava entre les més antigues i reputades de València juntament amb la de Sant Jaume i la dels Preveres de la Seu. Tant la confraria com els ballesters de la ploma, eren els protagonistes de dues de les festivitats anuals més importants a la ciutat des d’aleshores: Sant Jordi i Sant Donis (dia 9 d’octubre), data de la conquesta cristiana de València per Jaume I en 1237. Si bé la confraria es va crear en origen per donar auxili, almoina i soterrament als membres de la confraria – la major part d’ells pertanyents a la milícia –, tant els seus membres confrares, els milicians així com els edificis on es reunien van ser agents destacats dels canvis en el paisatge sonor de la ciutat al llarg dels segles XV i XVI. Podem trobar-los com destacats integrants en les celebracions festives i multitudinàries per les victòries militars – com la Ferran II en 1487, l’emperador Carles V en 1547 o el Patriarca Ribera per l’expulsió dels moriscos en 1610 –, o en els canvis radicals a la ciutat i per consegüent en els espais sonors abans i després de la Germania (1519-1523). Amb tot, la confraria de Sant Jordi i el Centenar de la Ploma van ser protagonistes directes i partícips de les transformacions de les funcions representatives medievals cap a una integració de caire més humanístic en les l’ascens de la nissaga habsbúrgica durant el segle XVI.

The contribution of the Centenar de la Ploma and the Brotherhood of St George to the late medieval and early modern Valencian soundscape (1487-1610)

The Valencia brotherhood of St. George was inextricably linked to the Centenar del Gloriós Sant Jordi (one hundred men of St. George), also known as the Centenar de la Ploma. This civic militia of crossbowman was created by Pere IV after the victory of 1365, during the siege of Morvedre in the war with Castile, and its main purpose was to guard and defend the royal flag of the city of Valencia, symbol of the king. The Confraria i Almoina de Sant Jorgi (Brotherhood and Almshouse of Saint George) was founded only six years later (1371) and at first comprised 100 men and 150 women. At the end of the fifteenth century, Joan I was appointed a member of the brotherhood member and increased the number to 500 men and 600 women. It was thus among the oldest and most celebrated in Valencia, together with that of Saint James and the Presbyters of the cathedral. Both the brotherhood and the militia were the protagonists of two of the most important annual festivities in the city from that time: Saint George and Sant Denis: 9 October, date of the Christian conquest of Valencia by James I in 1237. Although the brotherhood was originally created to give aid, alms and burial to its members – who mostly belonged to the militia –, both confraternity members and the militia, as well as the buildings where they met, were remarkable agents in the changes in the urban soundscape of Valencia over the fifteenth and sixteenth centuries. They were prominent participants in the festive, large-scale celebrations for military victories – such as those of Ferdinand the Catholic in 1487, Emperor Charles V in 1547 or the Patriarch Ribera in 1610 (the expulsion of the Moors), or in the radical changes in the city and therefore in its acoustic spaces before and after the revolt of the Germania (1519-1523). Thus, the brotherhood of Saint George and the Centenar de la Plomawere direct protagonists and participants in the transformation of the medieval role of representation towards a more humanistic integration with the rise of the Habsburg dynasty during the sixteenth century.