(Almenys) 125 anys de música de banda a Oliva

Hui dissabte 29 d’abril de 2023 l’Associació Artístico Musical d’Oliva, i el poble d’Oliva, commemorem els 125 anys de música de banda al nostre poble. I he escrit “almenys” al títol perquè m’agradaria concretar alguns aspectes importants.

Tradicionalment, a Oliva havíem dit que la banda s’havia fundat al 1898. Això apareix a molts escrits a premsa, llibres de festes i alguna documentació, com per exemple la celebració en 1973 del 75 aniversari de la banda. Tot i que, com expose a l’article “Algunes consideracions sobre la música de banda a Oliva fins a la primera meitat del segle XX” publicat a Cabdells el 2019, “A Oliva, la banda de música és centenària. Caldria dir, d’una manera més correcta, que hi ha música de banda a Oliva des de fa més de cent anys”. Ja que considere que cal ser rigorós en aquests temes i no apropiar-nos de l’efemèride de forma directa, com he pogut llegir en alguna premsa comarcal. A Oliva, com a la majoria de pobles i ciutats valencianes, la tradició bandística és llarga, però l’intent d’un estudi històric, musicològic i sistemàtic és relativament nou. No conservem molta documentació d’aleshores, i el fil conductor s’ha anat trencant en diversos moments històrics. Crec que seria més adequat dir que som els hereus –dignes hereus– d’aquesta tradició bandística a Oliva.

La informació que recentment s’ha trobat diu que el 15 d’abril de 1898 es va celebrar un acte on la banda d’Oliva acompanyava la multitud al poble en protesta sobre els fets ocorreguts dies abans a Cuba. Era el temps de la Guerra d’Independència cubana i el preludi de l’entrada dels Estats Units al conflicte. Segons la crònica de Las Provincias de l’època, recollit per Manel Arcos, la banda d’Oliva va tocar el pasdoble-marxa Cádiz. Aquesta peça era una part de la sarsuela homònima amb música de Federico Chueca i Joaquín Valverde i llibret de Javier de Burgos. Es configura com un episodi nacional de caràcter còmic-líric-dramàtic en 2 actes. Va ser estrenada al teatre Apolo de Madrid el 20 de novembre de 1886 i, com és de suposar, s’ambienta en els fets de Cadis durant 1810-1812.

La marxa-pasdoble, però, va tindre un desenvolupament propi. Es va independitzar de la sarsuela i era una música habitual en els embarcaments de soldats espanyols que anaven als fronts de guerra a Cuba i Filipines. Amb el temps, Cádiz es va convertir en un símbol de patriotisme espanyol i de suport a la lluita en les colònies. Fins i tot, a finals del segle XIX va haver-hi un intent de posar-li lletra perquè la Marxa Real no era representativa d’aquesta lluita patriòtica. Diversos compositors, com Ruperto Chapí o Tomás Bretón estaven en el jurat. Aquest va declarar el concurs desert i va decidir donar el premi, mil pessetes, a ajudar als soldats que lluitaven a Cuba. No obstant, poc després del final de la Guerra de Cuba, aquesta peça va ser acusada de ser una font d’incitació al despertar patriòtic i provocava certs aldarull, com podria haver sigut el cas d’Oliva. Va ser proscrit i va deixar de tocar-se, fins i tot acusant Chueca de plagi a una val vienés. Tot i que hui la banda tocarà aquest pasdoble, en commemoració d’aquella efemèride, el coneixement i el simbolisme musical de la peça ha canviat totalment. Un exemple més, que els musicòlegs treballem cada dia, de la necessitat de l’estudi de la música en el seu context musical, històric i social. De fet, els blogs que mencionen l’obra són d’un perfil bastant poc acadèmic.

125 anys de música de banda. Jo em decante a pensar que en són més. Tocar un pasdoble d’aquestes característiques requereix d’una certa perícia i entrenament. Una dada: la documentació conservada a l’arxiu de Santa Maria d’Oliva ens indica que hi havia instruments de vent (clarinet, corneta, bombardí) amb dates anterior a 1898. Això, per suposat, no és definitiu, sinó un element que ens hauria d’atraure a estudiar una mica més la història del nostre poble. I la banda de música –amb totes les seues denominacions, variants i escissions– és un tret identificador molt potent. El moviment bandístic té a terres valencianes una enorme tradició i història. Tot i els avanços en el coneixement de les bandes, el seu estudi encara queda lluny. A veure qui s’anima. Per molts anys!


Alesves i Raquel Las Navas. (2013, a). CADIZ. A toda zarzuela. https://atodazarzuela.blogspot.com/2013/10/cadiz-cantables.html
Cádiz (zarzuela). (s.d.). En Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Cádiz_(zarzuela)
CANCIÓNS SOBRE A GUERRA DE CUBA E DE FILIPINAS: (2022, gener 25). FAESPANA. Blog de Historia de España para Bacharelato. https://faespana.wordpress.com/2022/01/25/cancions-sobre-a-guerra-de-cuba-e-de-filipinas/
Escrivà Llorca, F. (2019). Algunes consideracions sobre la música de banda a Oliva fins a la primera meitat del segle XX. Cabdells, XVII, 129-142.
La marcha de Cádiz. (sense data). BANDA DE MÚSICA DE FUENTE DE CANTOS. https://www.bandafuentedecantos.es/cd-guerra-de-la-independencia/obras/la-marcha-de-cádiz/
Marco, J. M. (2020, juny 7). Patriotismo constitucional. «Cádiz», de Chueca y Valverde. José María Marco. https://www.josemariamarco.com/diez-razones-para-amar-a-espana/patriotismo-constitucional-cadiz-de-chueca-y-valverde/


Citar este post
Ferrán Escrivá Llorca (2023, 29 abril). (Almenys) 125 anys de música de banda a Oliva. FERRAN ESCRIVÀ-LLORCA. Recuperado 22 de mayo de 2024, de https://fescriva.hypotheses.org/2663

También te podría gustar...

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Buscar en OpenEdition Search

Se le redirigirá a OpenEdition Search