Publicació Revista Quadrivium 8

Seguint amb les propostes de números anteriors, el volum de Quadrívium que s’articula al voltant de la Jornada de Musicologia que organitza anualment AVAMUS (aquest any són el proper cap de setmana 21 i 22 d’abril a Requena). Un dels objectius tant de les Jornades com de l’Associació és participar en la difusió del patrimoni musical valencià. Després de la jornada “Músiques i espais urbans a l’Edat Moderna. Nous apropaments metodològics”, celebrat en març de 2015 a Sueca, la jornada de 2016 va construir- se al voltant de la figura del mestre Josep Serrano, en commemoració del 75è aniversari del seu traspàs.

El compositor i director suecà ha estat i és, sens dubte, una de les personalitats més importants i emblemàtiques a l’entorn valencià a nivell musicològic i social. Amb motiu de l’efemèride, la Jornada “L’època de José Serrano (1873-1941): música, cultura i societat” va iniciar-se amb la contextualització a nivell estatal del teatre líric, la manifestació musical que més atencions ha rebut la figura del mestre suecà. Posteriorment, diversos especialistes van oferir nous enfocaments sobre temàtiques concretes que van bastir decomplexitat i pluralitat una època i una figura, la del mestre Serrano, que marcaria l’esdevenir musical de tot un país durant diverses dècades. Algunes d’aquelles ponències, ara en forma d’article, i d’altres relacionades, conformen aquest número, al qual s’uneixen dos articles en la secció de Miscel·lània.

El volum s’inicia amb un article de Ramón Ahulló que reflexiona sobre alguns dels equívocs historiogràfics que han envoltat la figura de Josep Serrano. El següent article, escrit per Victoria Alemany Ferrer, contextualitza l’obra lírica valenciana d’entre segles. D’altra banda, el text de Marcial García Ballesteros ens ofereix un estudi de cas sobre la recepció del compositor a l’interior valencià. El viatge a l’època del mestre Serrano es completa l’aparició d’un altre jove compositor valencià del moment, Òscar Esplà, un article que ha treballat Paloma Otaola. La València a cavall del segles XIX i XX no s’entendria sense l’efervescència de propostes musicals d’àmbit privat i associatiu d’on nasqueren bona part de les institucions musicals valencianes de major renom; Amparo Tomàs ens acosta a una d’elles, les Escoles d’Artesans, a la ciutat de València.

El número es completa amb la secció Miscel·lània, amb dos articles que versen sobre didàctica musical i sobre esdeveniments de música popular. El primer d’ells, escrit per José María Peñalver, presenta un seguit de recursos pedagògics a partir de la improvisació sobre esquemes de pregunta-resposta. Clou la revista l’article de Daniel Rubio que ens acosta a la Nit d’Albaes d’El Puig de Santa Maria.

Trobareu cadascun dels articles, la introducció i el número complet a l’apartat de Quadrivium.