El passat dijous 28 de juny vaig participar junt amb Mari Àngels Faus Mascarell en el “II SEMINARI INTERNACIONAL INVESTIGACIÓ A L’EDUCACIÓ MUSICAL” i “I CONGRÉS INTERNACIONAL CREATIVITAT A L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA” (link). La comunicació va ser la presentació amb el pòster del projecte “PROGRAMA EDUCATIU INTERDISCIPLINAR PER A LA ROTOVENSE MUSICAL (RÒTOVA – VALÈNCIA)” que hem dut endavant amb la Rotovense Musical, que com sabeu dirigisc, i amb el que Mari Àngels va realitzar el seu treball de fi de màster a la Universitat de Barcelona.
El projecte multidisciplinar està centrat en l’alumnat de primària del CRA Verge de la Salut de Ròtova-Alfauir. El projecte va rebre el Premi Hermes extraordinari a la innovació educativa i cultural que organitza la FSMCV (La Safor).
Podeu trobar més informació, fotos i vídeos ací.
En la meua part de la comunicació vaig parlar del repte de per al director de banda que suposa aquest projecte. Vos deixe el text més o menys estructurat que vaig preparar.
Quan Mari Àngels em va contar la proposta de seguida ho vaig veure amb bons ulls i amb moltes idees. Però al poc temps vaig pensar en els problemes que podria ocasionar en el devenir quotidià d’una banda de música.
Voldria destacar 3 dels reptes que he trobat més significatius:
- La predisposició dels músics i al canvi de rol on la banda no és protagonista.
- L’adaptació dels assaigs a les necessitats del projecte
- El repte per al director
1. La predisposició dels músics i al canvi de rol on la banda no és protagonista. Els músics de banda estan acostumats a tocar en concerts o a tocar pel carrer. Tot i que habitualment les bandes ofereixen altres formats i participació amb altres agrupacions, la major part del temps és per preparar concerts i eixides. En les actuacions que portem realitzades en aquest projecte en el darrers anys, la banda ha tingut un paper secundari, encara que imprescindible, ja que els protagonistes principals són i han de ser els xiquets i xiquetes. Això provoca una certa desmotivació en els músics, algunes incomprensions i una excusa perfecta (en temps d’exàmens) per no complir amb els assaigs establerts.
Una dels aspectes que m’haguera agradat treballar amb els músics és la representació en un teatre adaptat perquè els músics de la banda puguen estar dins d’un “foso d’orquestra” per tal de poder experimentar com es toca d’una manera subordinada i no protagonista. Aquesta proposta queda per aun treball futur.
2. L’adaptació dels assaigs a les necessitats del projecte. La dificultat de les obres seleccionades és un fet important a l’hora de preparar el projecte. Ha de ser una obra d’un nivell no massa elevat (grau 3-4), d’una tipologia programàtica determinada i amb una durada adequada a l’escena. En general, les obres no són difícils per a la banda però la necessitat de ser molt flexibles amb els temps d’assaigs, les repeticions, les adaptacions mètriques i agògiques a les necessitats d’espais i personals, etc. fa que molts músics no compartisquen la idea comuna del treball cooperatiu.
La tasca principal és fer-los entendre que tots som importants i sol ser un bon moment per donar protagonisme també als músics més joves si hi ha algun paper solista.
3. El repte per al director. He plantejat aquest punt perquè crec que per a un director de banda és un repte poder afrontar aquest tipus de projectes. Primerament, crec en l’autoconvenciment i la necessitat de provar altres formats i propostes per a les bandes de música. El repertori no sol ser un problema però buscar l’interés general, adaptar-ho a la programació anual i trobar la motivació generals dels músics són alguns dels problemes que el director s’hi troba. Canviar el rol dels músics i fer-los partícips d’un projecte més ampli i que participen també de la creació musical amb dispositius digitals també suposa una dificultat.
Vull agraïr des d’ací a
Mari Àngels Faus la seua implicació, dedicació i convidar-me a ser-ne partícip de primera mà d’aquesta experiència.
OpenEdition le sugiere que cite este post de la siguiente manera:
Ferran Escrivà Llorca (5 de julio de 2018). Comunició a SIEM – CICREA 2018. FERRAN ESCRIVÀ-LLORCA. Recuperado 14 de enero de 2025 de https://fescriva.hypotheses.org/918
