La música de moros i cristians a Oliva (article antic)
Com vaig publicar fa poc, he représ alguns articles de divulgació antics que he publicat en revistes locals. La majoria d’elles són sobre música de moros i cristians i els seus autors. L’article de hui és del llibre de festes de moros i cristians d’Oliva de 2004. Algunes paraules que demanava s’han acomplert, altres però, encara estem molt lluny d’arribar.
LA MÚSICA DE MOROS I CRISTIANS A OLIVA
“La música és un dels trets característics i necessaris per a la festa de Moros i Cristians”
Arran d’un treball d’investigació que vaig fer l’any passat, em van demanar de fer aquest article per al llibre de Festes.
Començaré dient que a mi personalment m’agrada més parlar de música de moros i cristians que no de música festera. Té la seua explicació en el fet que és un terme universal sense cap mena de dubte a l’hora de classificar-la. Arreu del món podem parlar de música festera i quasi segur que no inclouríem a la nostra música de moros i cristians.
Vaig centrar el meu treball d’investigació en la música escrita expressament per a la festa d’Oliva. Aquestes peces tenen major importància a partir dels anys 90, essent la producció principalment d’encàrrecs. Anteriorment a aquestes dates hem de citar un compositor importantíssim dins de la música de moros i cristians. Francisco Esteve Pastor va viure a Oliva de xiquet fins al voltant de 1930, quan va marxar a València amb la família. La correspondència que he pogut consultar de l’autor mostra clarament l’amistat que el mestre Esteve Pastor tenia amb veïns d’Oliva, especialment amb Eduardo Borràs, president molts anys de la Banda del poble. De Paco Esteve hem de destacar la marxa mora Mudejares, 1r premi en el concurs d’Alcoi de 1977 i dedicada a la filà Mudèjars d’Oliva. També el preciós pasdoble Eduardo Borràs de 1973, també premiat a Alcoi, dedicat sense cap tipus de discussió al seu amic d’Oliva. Fora del que és expressament la música de moros i cristians, el mestre Esteve Pastor té una peça que m’agradaria que la gent conegués, es tracta de Desfila la Banda. Aquest és un pasdoble-marxa amb lletra de Salvador Soler i dedicat a la Banda i al poble d’Oliva.
No voldria seguir amb les altres composicions sense esmentar a Rafael Esteve Nicolau, pare de Paco Esteve i mestre de la banda d’Oliva durant prop de 7 anys, què és al meu parèixer un dels músics més importants que han viscut a Oliva. Encara que ja vaig escriure un article sobre ell en el llibre de festes del Rebollet, citaré alguna de les peces més importants: La arenga del Santón, considerada de les primeres marxes mores pròpiament dites, Aguas Potables, pasdoble dedicat a l’arribada de l’aigua potable a Oliva i Olimpia, vals-boston per a trombó solista.
També, i d’un autor molt apreciat per mi, Cantos Árabes. El mestre Juan Gascó Camarena va fer tota la seua carrera musical a Sueca i Carcaixent. La peculiaritat d’aquesta marxa és que la subtitula marcha árabe, nom que li se donava antigament a una evolució del pas moro.
De l’època més recent hem de destacar, que des de l’any 1990 amb el nostre pasdoble de Festes Oliva 1990 del mestre Villar, s’han produït nombroses incorporacions a la música del nostre poble.
De Miguel Villar tenim les peces Oliva 1990, que com tots sabem s’interpreta després del pregó el Dijous de Festes. També la marxa mora Marràqueix regal de Manolo Arnal a la Filà Marràqueix. I el pasdoble Manolo Arnal que a mi és un dels que més m’agraden del mestre Villar.
L’any 1999 la Filà Tuareg va encomanar a Vicent Martí una marxa mora. Sens dubte la marxa mora Tuareg ha sigut els darrers anys la que més renom ha tingut al nostre poble, perquè a més de ser d’una gran emotivitat va ser obra obligada al 1r Certamen de marxes mores i cristianes l’any 2003.
La Filà Almoràvits compta amb dos marxes mores de l’any 2002 en que va ser filà capitana. Enrique de Dios va dedicar Almoràvits i Pepe Boscà a la Filà i al seu capità respectivament.
Per a l’any 2005 esperem l’estrena en el 2n Certamen de marxes mores i cristianes de la marxa cristiana L’Elca de José Rafael Pasqual Vilaplana, encarregada per l’Ajuntament d’Oliva per a ser obra obligada en el certamen.
Aquest any he tingut l’honor que la Filà Pirates m’encarregués un pasdoble en l’any de la seua capitania. Onze Pirates Sords està dedicat a l’esquadra “els Sords” dels Pirates. L’estrena serà el dia de l’entrada cristiana.
Vull des d’ací animar a les diferents filades a contribuir a engrandir el nostre patrimoni musical i decidir-se a fer encàrrecs als joves compositors de música de moros i cristians que tenim al país.
També fer esment d’una mancança que hem tingut des de sempre. Dignificar el Dijous de Festes amb una bona entrada de bandes i posterior interpretació del pasdoble. No escatimar pressupost en música i fer un acte adequat al que es mereix. Per alguna cosa diem dia dels músics.
Vull felicitar a l’amic Saül Gòmez per la direcció del pasdoble de Festes i a les filaes capitanes Pirates i Moriscos.
Molt bones festes a totes i tots.
OpenEdition le sugiere que cite este post de la siguiente manera:
Ferran Escrivà Llorca (12 de julio de 2018). La música de moros i cristians a Oliva (article antic). FERRAN ESCRIVÀ-LLORCA. Recuperado 14 de enero de 2025 de https://fescriva.hypotheses.org/929